| Título: | L’ànima immortal com a seu de la identitat moral: J. J. Spalding i G. W. Leibniz : The immortal soul as seat of moral identity: J. J. Spalding and G. W. Leibniz |
| Autores: | Sales Vilalta, Guillem |
| Tipo de documento: | texto impreso |
| Editorial: | Universitat de Barcelona, 2018 |
| Dimensiones: | application/pdf |
| Nota general: |
CONVIVIUM; 2018. Núm: 31; 101-122 2255-2855 0010-8235 |
| Idiomas: | Desconocido |
| Palabras clave: | Articles , Open Access DRIVERset |
| Resumen: |
El 1748, Johann Joachim Spalding (1714-1804) publica la primera edició de l’obraDie Bestimmung des Menschen, treball consagrat a reflexionar sobre el fi de l’existènciahumana que, ben aviat, adquireix un ressò notori. La setena edició de 1763, val a dir, atiauna discussió sucosa entre Moses Mendelssohn (1729-1786) i Thomas Abbt (1738-1766):la ressenya de Die Bestimmung des Menschen que Mendelssohn publica amb motiu deldebat (Orakel, die Bestimmung des Menschen bettreffend, 1764) destaca per la consideracióque, ben mirat, les idees de Spalding són molt properes a les idees de G. W. Leibniz(1646-1716). L’objectiu del present article passa per argüir que la relació de semblançaadduïda per Mendelssohn es troba justificada en tant que Spalding i Leibniz comparteixendues idees substantives pel que fa a la naturalesa de l’ànima humana: tots dos la presenten(i) com a ens immortal i (ii) com a seu de la identitat moral de l’individu i, en aquest sentit,com a subjecte mereixedor de premis i càstigs que, en tot cas, li seran retribuïts desprésde l’existència terrenal. Per tal de mostrar-ho, dividirem l’article en dos grans blocs consagratsrespectivament als dos autors en joc: en el primer, més extens, desglossarem elseixos de Die Bestimmung des Menschen; en el segon, més breu, escodrinyarem les reflexionssobre identitat moral i identitat anímica que Leibniz inclou als Nouveaux essais surl’entendement humain (1704) i n’arrodonirem la lectura amb un passatge il·luminador dela Monadologie (1710). In 1748, Johann Joachim Spalding (1714-1804) publishes the first edition of DieBestimmung des Menschen, an immediately acclaimed work devoted to discuss the finalpurpose of human existence. In fact, the seventh edition (1763) is said to promote a fruitfuldebate between Moses Mendelssohn (1729-1786) and Thomas Abbt (1738-1766): in thewriting published by Mendelssohn as a result of the discussion (Orakel, die Bestimmungdes Menschen bettreffend, 1764), the Jewish philosopher considers that the ideas expressedby Spalding are quite close to the ideas defended by G. W. Leibniz (1646-1716). This articleaims to show that the similarity suggested by Mendelssohn is justified, as Spalding andLeibniz share two central thesis concerning the nature of the human soul: both believe that(i) it is immortal and (ii) it is the basis of the individual moral identity and, furthermore,the subject of rewards and punishments given in the context of the afterlife. In order toillustrate their coincidence, the article will be divided in two parts. First of all, we will payattention to the main elements of Die Bestimmung des Menschen; afterwards, we will analyzethe Leibnizian reflections on moral and spiritual identity contained within Nouveauxessais sur l’entendement humain (1704); finally, we will complete them by making referenceto a crucial passage taken from Monadologie (1710). |
| En línea: | http://www.raco.cat/index.php/Convivium/article/view/357209 |
Ejemplares
| Estado |
|---|
| ningún ejemplar |
